dilluns, 23 d’octubre del 2017

RESPONSABILIAT

4arta setmana octubre


 DILLUNS


Activitat: Es tracta de llegir aquesta petita història, on els infants aniran fent les
onomatopeies corresponents cada vegada que ens aturem uns segons

b) En Guillem està dormint profundament....... quan de sobte sona el despertador......
Fa un bot del llit...... i l'atura...... Mandreja una mica...... i es lleva. Va al bany, obre l'aixeta...... i es renta bé la cara. Després va a la cuina i encén el llum...... Obre la nevera...... agafa la llet i s'omple una tassa...... S'hi afegeix una mica de cacau i ho remena bé...... Agafa el pot de les galetes, el destapa i li cau la tapa al terra...... La recull, agafa unes quantes galetes i torna a desar el pot a l'armari...... S'asseu i esmorza. Rossega una galeta...... i està molt bona...... S'acaba les galetes i es beu tota la llet...... Recull la tassa i la cullereta i les renta...... Després torna al bany, obre l'aixeta...... i es renta les dents, glopejant força aigua.
Ho ha fet tot sol ,el pare i la mare li han dit que ja es comença a fer gran i ha de ser responsable i ajudar a casa.



DIMARTS

LA GUINEU SENSE POTES I EL TIGRE:
Explica una història  que anava un home  pel bosc i va veure una pobra guineu que havia perdut les potes, segurament perquè havia caigut en alguna trampa. L’home es preguntava com podia viure l’animal si no podia caçar. Tot d’una va veure arribar un tigre que portava una presa a la boca. El tigre va menjar, i un cop estava ja tip va deixar la resta a la guineu sense potes . I l’endemà l’home va tornar a veure la mateixa escena, de manera que va pensar com era de meravellós , que Déu cada dia alimentava la guineu per mitjà d’aquell tigre. Aleshores es va dir: “Jo també em quedaré en un racó, confiaré plenament en Déu i Ell em donarà tot el que necessito”. I així ho va fer durant uns quants dies. Però no passava res. I va arribar a un punt tal que el pobre estava tant prim i escanyolit ,que ja no es podia moure .. És aleshores que va sentir una veu que li deia: “Però ¿què fas? ¿Com pots arribar a estar tan equivocat? Fes el favor de deixar d’imitar la guineu sense potes  i segueix l’exemple del tigre!”
Si tothom pensa només en ell mateix, les coses no poden anar bé. Si tots pensem que les coses les faran els altres, o -fins i tot- que les farà Déu, estem ben equivocats. Que
cadascú miri què pot fer  ell i pels altres.




DIMECRES :

 Poesia

Què passa?
(Marc Granell)

Què passa
que ara
el riu
ja no és riu,
la pluja
no plou
i el sol
no somriu?
Què passa
que ara
l' hivern
sembla estiu,
la flor
no fa olor,
l'ocell
no té niu?
Doncs passa
que ara
ningú
ja no viu
seguint
la raó,
sinó l'or,
rei altiu





DIJOUS

Ho puc fer tot sol!!!
Fa uns quants anys, en un barri de …. anomenat “Catapol”, hi vivia un nen que es deia Joan, a qui li agradaven molt les llaminadures.  
Era gros, baixet, amb els cabells curts i pèl-rojos i amb piguetes a cada banda del nas.
Un dia d’estiu quan estava jugant a la placeta amb els seus amics, li va agafar un mal de panxa tan gran que va veure les estrelles. 
La mare, una dona baixeta i pèl-roja, el va anar a buscar a cuita-corrents i van anar d’urgències a l’hospital.
El metge, un home alt i prim, el va atendre amb molta delicadesa. Li va dir que no hi havia res a fer, i que això ho havia de solucionar ell mateix deixant de menjar llaminadures.
La seva mare li volia donar un cop de mà,  però ell es feia l’orni.




DIVENDRES


UN SOMNI ESTRANY :

La Martona  era  una nena molt despreocupada i deixada,sobretot en els estudis. Totes les seves llibretes i llibres eren plens de guixots i els fulls estaven sempre arrugats. No tenia mai cura dels estris i per això quasi sempre duia les coses trencades.

Un dia la mestra va encomanar als nens i nenes de la classe la realització d’un conte per a participar en el concurs de literatura de Sant Jordi.
Quan la Martona , que era una nena que tenia molta imaginació, va arribar a casa , va començar a pensar quin seria el conte que ella escriuria per al concurs.
Però aquella nit, mentre dormia, va tenir un somni.

Quan es disposava a escriure el seu conte, totes les seves llibretes , llibres i llapis es van començar a moure com si prenguessin vida sense deixar-se agafar per la Martona. Ella que necessitava els seus estris per a poder realitzar el treball, no sabia què fer. Tota preocupada va preguntar a les llibretes per què feien això. Elles li van respondre que ja n’estaven tipes d’aguantar els seus guixots de mal gust i els seus maltractes, ja que,quan la Martona no volia fer els deures, les llençava pel terra.
La nena tota esverada es va despertar amb un ensurt. Va mirar que tots els llibres i llibretes estiguessin on ells els havia deixat, és a dir ,escampats per tota l’habitació.
Va ser aleshores quan va revisar l’estat dels seus estris,tots estaven mig trencats, els fulls arrugats i plens de taques i guixots. La nena va comprendre que les coses que feia no havien estat correctes perquè no era forma de tractar uns estris que els seus pares li havien comprat com a eines de treball. Tampoc era manera de presentar els deures tan bruts.
La Martona, que no era la Martona de sempre, sinó que quelcom havia canviat en ella , va prendre la decisió de ser més ordenada i polida amb les seves coses, perquè, si no, hauria de fer-se càrrec de les conseqüències.
L’endemà la Martona va lliurar el treball,el conte, a la mestra presentat d’una forma immillorable. Igualment totes les seves coses les tenia ben endreçades i molt polides.
La Martona no volia que allò que va somiar pogués esdevenir realitat i per això es va fer més responsable de les coses que feia normalment.
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada