4arta setmana octubre
DILLUNS
Activitat: Es
tracta de llegir aquesta petita història, on els infants aniran fent les
onomatopeies corresponents cada vegada que ens
aturem uns segons
b) En Guillem
està dormint profundament....... quan de sobte sona el despertador......
Fa un bot del
llit...... i l'atura...... Mandreja una mica...... i es lleva. Va al bany, obre
l'aixeta...... i es renta bé la cara. Després va a la cuina i encén el llum......
Obre la nevera...... agafa la llet i s'omple una tassa...... S'hi afegeix una
mica de cacau i ho remena bé...... Agafa el pot de les galetes, el destapa i li
cau la tapa al terra...... La recull, agafa unes quantes galetes i torna a
desar el pot a l'armari...... S'asseu i esmorza. Rossega una galeta...... i
està molt bona...... S'acaba les galetes i es beu tota la llet...... Recull la
tassa i la cullereta i les renta...... Després torna al bany, obre l'aixeta......
i es renta les dents, glopejant força aigua.
Ho ha fet tot
sol ,el pare i la mare li han dit que ja es comença a fer gran i ha de ser
responsable i ajudar a casa.
DIMARTS
LA GUINEU SENSE POTES I EL TIGRE:
Explica una història que anava un
home pel bosc i va veure una pobra
guineu que havia perdut les potes, segurament perquè havia caigut en alguna
trampa. L’home es preguntava com podia viure l’animal si no podia caçar. Tot
d’una va veure arribar un tigre que portava una presa a la boca. El tigre va
menjar, i un cop estava ja tip va deixar la resta a la guineu sense potes . I
l’endemà l’home va tornar a veure la mateixa escena, de manera que va pensar
com era de meravellós , que Déu cada dia alimentava la guineu per mitjà
d’aquell tigre. Aleshores es va dir: “Jo també em quedaré en un racó, confiaré
plenament en Déu i Ell em donarà tot el que necessito”. I així ho va fer durant
uns quants dies. Però no passava res. I va arribar a un punt tal que el pobre
estava tant prim i escanyolit ,que ja no es podia moure .. És aleshores que va
sentir una veu que li deia: “Però ¿què fas? ¿Com pots arribar a estar tan
equivocat? Fes el favor de deixar d’imitar la guineu sense potes i segueix l’exemple del tigre!”
Si tothom pensa només en ell mateix, les coses no poden anar bé. Si tots pensem que les coses les faran els altres, o -fins i tot- que les farà Déu, estem ben equivocats. Que cadascú miri què pot fer ell i pels altres.
Si tothom pensa només en ell mateix, les coses no poden anar bé. Si tots pensem que les coses les faran els altres, o -fins i tot- que les farà Déu, estem ben equivocats. Que cadascú miri què pot fer ell i pels altres.
DIMECRES :
Poesia
Què passa?
(Marc
Granell)
Què
passa
que ara
el riu
ja no
és riu,
la
pluja
no plou
i el
sol
no
somriu?
Què passa
que ara
l' hivern
sembla
estiu,
la flor
no fa
olor,
l'ocell
no té
niu?
Doncs
passa
que ara
ningú
ja no
viu
seguint
la raó,
sinó
l'or,
rei
altiu
DIJOUS
Ho puc fer tot sol!!!
Fa uns quants anys, en un barri de …. anomenat “Catapol”, hi vivia un nen que es deia Joan, a qui li agradaven molt les llaminadures.
Era gros, baixet, amb els cabells curts i pèl-rojos i amb piguetes a cada banda del nas.
Un dia d’estiu quan estava jugant a la placeta amb els seus amics, li va agafar un mal de panxa tan gran que va veure les estrelles.
La mare, una dona baixeta i pèl-roja, el va anar a buscar a cuita-corrents i van anar d’urgències a l’hospital.
El metge, un home alt i prim, el va atendre amb molta delicadesa. Li va dir que no hi havia res a fer, i que això ho havia de solucionar ell mateix deixant de menjar llaminadures.
La seva mare li volia donar un cop de mà, però ell es feia l’orni.
Fa uns quants anys, en un barri de …. anomenat “Catapol”, hi vivia un nen que es deia Joan, a qui li agradaven molt les llaminadures.
Era gros, baixet, amb els cabells curts i pèl-rojos i amb piguetes a cada banda del nas.
Un dia d’estiu quan estava jugant a la placeta amb els seus amics, li va agafar un mal de panxa tan gran que va veure les estrelles.
La mare, una dona baixeta i pèl-roja, el va anar a buscar a cuita-corrents i van anar d’urgències a l’hospital.
El metge, un home alt i prim, el va atendre amb molta delicadesa. Li va dir que no hi havia res a fer, i que això ho havia de solucionar ell mateix deixant de menjar llaminadures.
La seva mare li volia donar un cop de mà, però ell es feia l’orni.
DIVENDRES
UN SOMNI ESTRANY :
La Martona
era una nena molt despreocupada i
deixada,sobretot en els estudis. Totes les seves llibretes i llibres eren plens
de guixots i els fulls estaven sempre arrugats. No tenia mai cura dels estris i
per això quasi sempre duia les coses trencades.
Un dia la mestra va encomanar als nens i nenes
de la classe la realització d’un conte per a participar en el concurs de
literatura de Sant Jordi.
Quan la Martona , que era una nena que tenia
molta imaginació, va arribar a casa , va començar a pensar quin seria el conte
que ella escriuria per al concurs.
Però aquella nit, mentre dormia, va tenir un
somni.
Quan es disposava a escriure el seu conte,
totes les seves llibretes , llibres i llapis es van començar a moure com si
prenguessin vida sense deixar-se agafar per la Martona. Ella que necessitava
els seus estris per a poder realitzar el treball, no sabia què fer. Tota
preocupada va preguntar a les llibretes per què feien això. Elles li van
respondre que ja n’estaven tipes d’aguantar els seus guixots de mal gust i els
seus maltractes, ja que,quan la Martona no volia fer els deures, les llençava
pel terra.
La nena tota esverada es va despertar amb un
ensurt. Va mirar que tots els llibres i llibretes estiguessin on ells els havia
deixat, és a dir ,escampats per tota l’habitació.
Va ser aleshores quan va revisar l’estat dels
seus estris,tots estaven mig trencats, els fulls arrugats i plens de taques i
guixots. La nena va comprendre que les coses que feia no havien estat correctes
perquè no era forma de tractar uns estris que els seus pares li havien comprat
com a eines de treball. Tampoc era manera de presentar els deures tan bruts.
La Martona, que no era la Martona de sempre,
sinó que quelcom havia canviat en ella , va prendre la decisió de ser més
ordenada i polida amb les seves coses, perquè, si no, hauria de fer-se càrrec
de les conseqüències.
L’endemà la Martona va lliurar el treball,el
conte, a la mestra presentat d’una forma immillorable. Igualment totes les
seves coses les tenia ben endreçades i molt polides.
La Martona no volia que allò que va somiar
pogués esdevenir realitat i per això es va fer més responsable de les coses que
feia normalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada