dilluns, 16 d’octubre del 2017

EL RESPECTE

3era setmana octubre

 DILLUNS

Què és el respecte : el respecte és saber tractar amb correcció les persones, els animals i/o les coses.

La vareta mágica:

Dinàmica de grup per començar el tema del respecte d’una manera amena i divertida:
Preguntem que fan les varetes màgiques als contes ( fan màgia i converteixen una granota en príncep, transformen la mala sort en bona, fan vestits molt bonics……)
En el joc que farem la nostra vareta  imaginària( també podem fer que agafin un color de fusta )  té el poder de trobar les paraules desagradables i convertir-les en agradables ,fent que ens serveixin per  demanar o dir als altres nens i nenes el que volem .
Farem veure que tenim tots i totes una vareta màgica i anirem dient les frases següents d’una manera agradable i positiva:
Donem la pilota tonto : la vareta la transforma en : donem la pilota si us plau
Ruc!,m’has trepitjat el peu : la vareta diu :vigila m’has trepitjat el peu .
Idiota aquests cromos són meus : la vareta diu : donem si us plau aquests cromos que són meus.
Farem que els alumnes ens diguin frases que han dit algun cop o sentit i les transformarem amb la vareta màgica imaginària.
Acabarem dient que algunes persones utilitzen paraules desagradables .Les paraules desagradables ens ofenen i són una manca de respecte. Podem dir el mateix sense molestar els altres.
             
DIMARTS

Carta a una amiga :
Hola Nora !:
Sóc la teva amiga  Cèlia .Avui és el teu aniversari i he pensat que era un bon dia per disculpar-me.
No puc entendre per què segueixo essent la teva millor amiga després de totes les bestieses que et dic i et faig.
Ja m’ho diu la meva mare: no facis a un altre allò que no vulguis que et facin a tu!!!!
Per això et demano perdó, per totes les vegades que t’he tractat malament.
Vull canviar perquè a casa i a l’escola m’han ensenyat a estimar i respectar, a tenir consideració per tothom que m’envolta, a tractar la gent amb mirament i espero aprendre la lliçó!!!!!!!!!
PD. Ah !!!!!!!!!! feliç aniversari, preciosa.
Tinc un regal per tu!!!!!!!!!!  
                                                                         T’estimo molt , Cèlia.


 DIMECRES

POESIA : De Joan Maragall
Les Roses Franques :

He vist unes roses
d’un vermell pujat,
d’un vermell negrós,
d’un vermell morat.

Penjaven gronxant-se,
Del mur d’un jardí;
ningú les pot treure,
no es poden collir.



DIJOUS


Conte : les Joguines de la Marta i en Sergi :

La Marta i en Sergi són germans. Tenen més o menys la vostra edat. Al matí,quan ja s’han rentat i vestit i han pres l’esmorzar, se’n van cap a l’escola. Allà juguen, fan treballs.....fins a l’hora de marxar cap a casa.
Quan arriben a casa berenen i després fan els deures o algun dibuix. Quan acaben es posen a jugar amb les seves joguines ;nines,pilotes,cotxes i camions,trencaclosques...
Quan és l’hora de sopar, la mare els crida i els diu que recullin les joguines , però ells mai no ho fan ; les deixen totes escampades i desordenades per l’habitació.
L’endemà se’n van a l’escola...i quan tornen se’n van a jugar un altre cop amb les seves joguines.
Però arriba un dia que les joguines s’enfaden amb la Marta i en Sergi perquè no les deixen mai al seu lloc i no en tenen cura. Aquella nit la nina va parlar amb veu molt ferma : ja està bé ! La Marta i en Sergi no ens cuiden i no ens tenen respecte. Cada dia passa el mateix: quedem totes escampades per terra sense recollir .
Així doncs,totes les joguines van estar d’acord amb la nina i van decidir que l’endemà a la tarda, quan els dos nens es disposessin a jugar-hi, es quedarien enganxades allà on les havien deixat el dia abans, com per art de màgia.
Sí,sí, l’endemà , la Marta i en Sergi, com cada tarda en arribar de l’escola, se’n van anar a jugar amb les seves joguines.

-oh!!!!!!;però, què passa ? –va dir en Sergi- els camions no es mouen.
-Ni el trencaclosques – va afegir la Marta-

Les joguines s’havien quedat enganxades a terra com per art de màgia. Ells no entenien res de res.
Fins que la nina, com si prengués vida, els va dir:
-Marta, Sergi; ja n’hi ha prou que ens descuideu d’aquesta manera. Totes les joguines estem molt i molt enfadades amb vosaltres. A nosaltres també ens agrada que ens tracteu bé i que ens deseu quan heu acabat de jugar i la mare us crida per anar a sopar.
Amb cara de sorpresos, la Marta i en Sergi es miraven les joguines que eren totes escampades per terra.
-Es veritat, som uns desendreçats  i no hem respectat i tingut cura de les nostres joguines- van dir els dos nens –Des d’ara, cada dia després de jugar us desarem al vostre lloc i així,l’endemà us trobarem endreçades, a punt per a jugar.
Totes les joguines es van alegrar molt.
Aquella nit,els dos nens van somiar amb allò que els havia passat, no sabent encara si era cert o havia estat un somni, però els va servir de lliçó : hem de respectar i tenir cura de les nostres joguines –van pensar.



DIVENDRES

.
BON COMPORTAMENT!


Era un mes de Juny. Un grup d’una escola  acabaven de passar uns dies genials de campament en el Pirineu. L’últim dia l’encarregada del càmping, que era a més la filla del cuiner, va anar a parlar amb el responsable per acabar de passar comptes. Imagineu la satisfacció del responsable quan la dona, en acabar, li comenta: “Per aquí passen molts grups de nens i nenes, però n’hi ha pocs com aquests: mengen de tot, són agraïts, col•laboren en la neteja de plats i coberts, i mantenen nets els prats d’acampada. Enhorabona”. I estava tan satisfeta amb aquell grup que els va fer un bon descompte i aquell últim dia els va convidar ella mateixa a les postres.
És un cas semblant al de la visita a un museu durant una sortida escolar. La persona encarregada del museu al final felicita el grup de nens i nenes, perquè han mirat i escoltat amb respecte i atenció, perquè s’han comportat de manera correcta.
I és que molta gent pensa que la majoria dels nens i nenes només fan soroll i són uns descuidats, perquè potser és el que més veuen. Per això agraeixen quan tenen la impressió contrària: nens i nenes que respecten i que es respecten, que són agraïts, que tenen detalls. Us asseguro que la cara de la gent es transforma quan es troba amb un grup de nens  i nenes  que es comporten així. ¿No val la pena col•laborar en mantenir sempre al voltant nostre un ambient d’aquestes característiques?