dilluns, 2 d’octubre del 2017

ESFORÇ

1era setmana octubre

L’Esforç: acció d’esforçar-se ( desplegar la pròpia força física o moral per vèncer una resistència,per aconseguir quelcom vencent dificultats).

DILLUNS :

LA PETITA GRANOTETA:

En un calorós dia d’estiu, dues amigues granotetes saltaven despreocupades pels voltants d’una granja.
Croak- saltava una, croak- saltava l’altra. Fins que sense adonar-se’n van caure dins d’un bidó de llet. Tan gran era el bidó i tan petites les granotetes que per molts esforços que feien no podien sortir.
Nedaven i saltaven i res aconseguien. Els animals de la granja es van adonar de la situació i amb cruel realisme les aconsellaven:
” Deixeu de lluitar, no ho aconseguireu! !
” Està massa profund, morireu de totes maneres!”
” Això només té un final…!”
Una de les granotetes, cansada i desanimada va deixar de nedar i abandonant la lluita va fer cap al fons de tot.
En canvi l’altra, continuava sense parar, amb el cansament de company i amb la certesa de que alguna cosa es podia fer.
El que ningú s’esperava era que de tan moure i remoure la llet, aquesta es va fer espessa com la nata i gairebé sòlida com la mantega. Així la granoteta, fent un últim esforç, d’un salt va aconseguir sortir del bidó.
Tots els animals es van quedar bocabadats.
” Gràcies”- va dir la granoteta. ” Amb els vostres ànims heu fet que no hem desanimés, i al final m’he salvat”.


I es que, el que no sabien els animals de la granja, és que la nostra amiga era sorda i en lloc de paraules de derrota ella escoltava encoratjaments a continuar i esforçar-se.

DIMARTS :

Títol: ESTO ES ACTITUD : com amb l’esforç es pot aconseguir el que semblava impossible (  Un nen aixecant amb l’ajut d’altres persones un arbre que fa d’0bstacle).
     ted

 
DIMECRES :

FABULA :LA CIGARRA Y LA HORMIGA .



DIJOUS :


ESFORÇ AMB SENTIT
Una ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé, i em noto ben sana per dintre i per fora".
En aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una extraordinària bellesa".
Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'han de deixar de fer . El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.


DIVENDRES  :

La lección de la mariposa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada