Perdó: Acció de
perdonar . Perdonar: deixar passar
sense càstig una falta
DILLUNS :
.
Un dia
un amic li va dir a un altre vull que em perdonis per què tu ets una persona
molt i molt important per mi,i et vull
dedicar aquesta cançó:
DIMARTS :
Els
Tres Fills del Rei:
Era
un rei que tenia tres fills. Les seves possessions i riqueses eren moltes i
s'estenien per tot el regne. Però la seva més gran riquesa eren els seus tres
fills, que s'estimava de veritat i que havia procurat educar des de petits.
D'entre els seus tresors destacava un
brillant de valor extraordinari, admirat en tot el món. Quan hagués de repartir
la seva herència, ¿per a quin dels seus tres estimats fills seria aquell
brillant tan especial? I vet aquí que el rei va decidir sotmetre els seus fills
a una prova: el brillant seria per a aquell que realitzés la proesa més gran al
llarg d'un dia prèviament assenyalat. Un cop va passar la jornada indicada per
a la prova, la nit d'aquell dia cada fill anava explicant la seva acció més
heroica. El fill gran havia matat un drac, que sembrava de terror tot el regne.
El fill segon havia aconseguit vèncer deu homes ben armats, amb l'única ajuda
de la seva espasa. I el tercer fill va dir: "Jo no he tingut oportunitat
de fer cap acte heroic. L'única cosa una mica interessant m'ha passat al
començament del dia: he sortit de bon matí i m'he trobat el meu més gran enemic
dormint al costat d'un precipici que dóna al mar. M'han vingut ganes de llençar-lo
precipici avall... però l'he deixat que continués dormint". Aleshores el
rei es va aixecar del seu seient, va abraçar aquest fill i li va lliurar el
brillant. No hi havia dubte que el seu gest havia estat el més heroic: ser
capaç de perdonar, fins i tot una persona considerada enemiga.
DIMECRES :
El
cavall, el cérvol i el caçador
En un bonic bosc hi vivien en
llibertat un cérvol i un cavall.
Portaven una vida molt independent,
cadascun conforme amb els seus costums, i mai es molestaven entre ells.
Els dos eren molt feliços, doncs
tenien al seu abast tot el que necessitaven per a viure en pau i
tranquil·litat. Un riu cabalós baixava de les muntanyes oferint-los una aigua
neta i cristal·lina. Grans extensions de terreny els permetien córrer al seu gust.
Tenien herba i aliment en abundància per a cobrir les seves necessitats.
En definitiva, vivien còmodament i
cap d'ells desitjava res que no pogués tenir. A vegades, coincidien en el riu i
xerraven amistosament durant força estona, marxant després cadascun pel seu
camí.
En una ocasió van discutir per una
cosa de poca importància i, al final, el cérvol es va atrevir a burlar-se del
cavall, traient-li la llengua. Aquest es va sentir molt ofès i va perseguir el
cérvol disposat a castigar-lo, però era més ràpid que ell i es va escapar.
A partir d'aquell dia, cada vegada
que es trobaven, el cavall tractava inútilment d'atrapar al cérvol, doncs
aquest sempre s'escapava gràcies a la seva gran rapidesa i agilitat.
Llavors, el cavall, tot i la poca
importància del que havia succeït, va decidir demanar ajuda a un caçador que
vivia a les proximitats.
-Jo et duré a prop del cérvol - li
va dir - i així tu, amb les teves armes, podràs caçar-lo des de lluny i quedaré
venjat.
Van sortir, doncs,
el caçador muntat sobre el cavall i quan van trobar el cérvol va
disparar contra ell amb la seva ballesta. Va fallar el tret, però el cérvol,
espantat, va fugir d'aquelles contrades per a no tornar mai més.
- Molt bé - va dir el cavall - ara
ja pots treure'm les regnes i la cadira, doncs ja no tornarà a molestar-me.
Però el caçador s'hi va negar. Per
molt que el cavall va saltar, córrer i va fer tota mena de cabrioles, no va
aconseguir treure's de sobre al seu genet, fins que, esgotat, va haver de
deixar-se conduir a l'estable del caçador.
- Estúpid de mi! - pensava - Per
no perdonar una petita ofensa hauré de pagar la meva soberbia
tota la meva vida.
Perdonar ens permet poder ser
feliços, la venjança només ens porta a noves desgràcies.
DIJOUS :
ESCRIT
EN UNA PEDRA:
Explica
una llegenda àrab que dos amics viatjaven pel desert quan en mig d’una forta
baralla entre ells, un li va donar una bona bufetada a l’altre.
L’ofès
no va dir res però va escriure amb els seus dits sobre la sorra:
“Avui el meu
millor amic m’ha donat una bufetada en tota la cara”
Varen
continuar el seu viatge i en un oasis al mig del desert es varen voler banyar.
L’home que havia rebut la bufetada es va començar a ofegar, doncs no sabia
nadar i el seu amic es va llançar a l’aigua i el va salvar Després de
recuperar-se del gran ensurt i tot agraït , l’home que estava a punt
d’ofegar-se va agafar el seu ganivet i va començar a ratllar una pedra tot
escrivint en ella :
Avui el meu millor amic m’ha salvat la
vida.
Estranyat
el seu amic li va preguntar :
-Per què quan t’he donat una bufetada ho
has escrit a la sorra on el vent tot s’ho emporta i ara ho has escrit en una
pedra?-
Amb un gran
somriure l’home li respongué:
-Quan un gran amic et faci mal ho has
d’escriure a la sorra ,per poder amb l’ajut del vent oblidar-ho i perdonar-ho ,
en canvi quan un gran amic t’ajudi i
escolti ho has de gravar en una pedra on puguis llegir-ho sempre i ningú ni res
ho pugui esborrar. Aquest serà el teu gran tresor,saber perdonar .
DIVENDRES :
FABULA- EL RATON
Y EL LEON (3,14
minuts)
http://www.youtube.com/watch?v=6QakMjbuqiU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada