LA COMPRENSIÓ

La Comprensió: la tolerància  cap els comportaments, els actes o els sentiments     dels altres.

DILLUNS  :

                                             ENDEVINALLA:

Va caminant

I la cua va gronxant

Ho endevines ,eixerit?

Jo ja t’ho he dit.

                                   (solució :la vaca)

DIMARTS   :

ELS OCELLS I LES FULLES DELS ARBRES:
Hi havia dos ocells parats sobre les branques d’un mateix arbre, . Un d’ells estava en una branca de la part més alta de l’arbre, i l’altre estava a la part més baixa. Després d’una estona, l’ocell que estava en la part més alta va dir: “Que boniques són aquestes fulles tan verdes!” L’altre ocell va mirar i va dir : “Necessites ulleres.. perquè ell no veia cap fulla verda. No veus que són blanques, i no verdes?” I l’ocell que estava a dalt, molt enfadat li va dir : “Tu sí que no t’hi veus! Les fulles d’aquest arbre són verdes!”I així van estar tota una bona estona , enfadats i discutint de quin color veien les fulles, fins que d’una revolada l’ocell que estava a dalt va baixar i es va posar al costat de l’altre ocell per barallar-se amb ell .Tots dos van tenir la bona idea de mirar amunt. Aleshores, l’ocell que venia de dalt va quedar sorprès i va dir: “Sí que és estrany... Les fulles d’aquest arbre són blanques! Però, ja veuràs; puja on jo estava abans”. I tots dos van volar cap la part alta de l’arbre... I allí van veure com  les fulles es veien de color verd! És a dir: tots dos tenien raó; la qüestió simplement era el lloc des del qual es miraven les fulles.
Recorda el que ara et diré abans de batallar-te intenta comprendre les idees i els sentiments dels altres.

DIMECRES :

EL DRAC I EL PRINCEP ROMEU

Hi havia una vegada un drac terrible, que a més de treure foc per la boca, tenia poders màgics. Podia treure llamps i trons per la boca, fer que plogués o que deixés de ploure, que s’amagués o sortís el sol, o convertir-se en un núvol i anar amunt i avall volant amb forma de núvol o boira.

Atacava a tothom només per divertir-se : cremava camps, es menjava el bestiar, etc…

Però quan s’ho passava millor era quan algun cavaller despistat anava a intentar caçar-lo: aleshores, feia la màgia més potent de la que era capaç: treia foc, treia llamps, feia que fes un vent fortíssim,; i per acabar, el drac es convertia en núvol, agafava al pobre cavaller, i, tot volant, s’anava fins les muntanyes més altes, i  el deixava caure. Quan acabava, el pobre home, tot socarrimat, mullat,marejat, i amb mal a tots els ossos, aterrava a la neu i quedava del tot glaçat, i marxava cap a casa seva sense cap ganes de tornar a trobar un drac a la seva vida. 

Quin fart de riure que es feia llavors el drac !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I això passava cada cop que un cavaller s’atrevia a arribar davant del drac i desafiar-lo. Tothom li  tenia molta por .

Tothom, menys el fill del rei, el príncep  Romeu, a qui li queia bé el drac. Des de molt petit, el príncep Romeu havia estat un nen molt entremaliat, i pensava de debò que aquell drac , amb aquells poders tan especials, no podia ser tan dolent com el pintaven, i que podia aprendre a portar-se bé, com havia fet ell quan era més petit. Així que va decidir anar  a trobar-lo, sol i sense armes, per  saber perquè es portava d’aquella manera.

Quan va arribar davant del drac, aquest el va tractar igual que els altres cavallers, però quan va acabar, el príncep, enlloc de plorar de por o de dolor, tot i que havia quedat bastant adolorit i brut, va dir, tot rient: “Bravo, què divertit !!  Una altra vegada !!! “.

El drac va quedar molt sorprès, no s’esperava gens això, i va repetir tots els seus trucs, i encara en va fer més . I el príncep va riure més encara .

Al principi el drac no entenia res. Però semblava que hagués estat esperant allò des de feia molt de temps, i cada vegada anava repetint la seva màgia i els seus poders,  ara  sense fer mal al príncep, i fins i tot jugant amb ell.

El drac i el príncep Romeu  van seguir jugant , i ara eren tots dos que feien coses que divertien l’un a l’altre. I tant i tant van jugar, que es van fer molt amics; el príncep va comprendre que el drac , que semblava tan gran, en realitat era un drac petit i jovenet que tenia moltes ganes de fer entremaliadures i divertir-se.

El drac també va comprendre que per passar-s’ho bé no calia fer mal a ningú, ni cremar ni destrossar res. Els dos amics van anar a viure junts i el príncep va presentar al drac a tota la gent del seu reialme.

El drac es va sentir tan i tan bé que en agraïment va fer servir tots els seus poders per ajudar a tothom que ho necessités.

I conte contat aquest ja s’ acabat.

FI.

DIJOUS

 TITOL : El Cazo de Lorenzo-  per comprendre que hi ha gent diferent

DIVENDRES

EL SABIO INDIO:

Un anciano indio muy sabio estaba hablando con su nieto y le decía:

“Me siento como si tuviera dos lobos peleando en mi corazón. Uno de los dos es un lobo muy enfadado, violento y peleón. El otro está lleno de amor, comprensión y compasión.”

El nieto le preguntó:

“Abuelo, ¿dime cual de los dos lobos ganará la pelea en tu corazón?”

El abuelo contestó:

“Aquel que yo alimente”.